El gametòfit haploide, o protallus, és petit, tal·lós i de vida curta. En els protal·lus apareixen els anteridis i els arquegonis. La fecundació necessita encara de l’aigua. Del zigot es forma l'esporòfit diploide, normalment amb arrel, tija i fulles. El creixement és dut a terme per cèl·lules apicals. Els feixos conductors es componen de xilema, amb traqueides, i de floema. L’epidermis és revestida d’una cutícula, i les seves cèl·lules tenen cloroplasts. Els esporangis sovint són epifil·les i es troben en certes fulles (esporofil·les), idèntiques o més simples que les fulles normals (tropofil·les). Un esporangi consta d’una paret, de l'arquespori i de les cèl·lules del tapet. En els pteridòfils isosporis les espores són iguals i originen protal·lus que duen anteridis i arquegonis; en els pteridòfits heterosporis hi ha dues menes d’espores: les megàspores o macròspores, que originen protal·lus femenins amb arquegonis, i les micròspores, que donen origen a protal·lus masculins amb anteridis. Els primers fòssils de pteridòfits daten del període silurià. És un grup intermedi entre els briòfits i els espermatòfits, que representa una etapa més en la conquesta del medi aeri per part de les plantes. Comprèn les classes dels psilofitòpsids, dels licopodiòpsids, dels esfenòpsids i dels filicòpsids.
m
pl
Botànica