pubertat

f
Dret civil

Moment de la vida d’una persona física durant el qual, estant subjecte encara a la minoritat, ja pot intervenir en algun negoci jurídic (atorgament de testament) o en actuacions judicials (donar testimoniatge, ésser escoltat pel jutge, etc) i que les lleis fixen a 14 anys.

El dret canònic considera púbers les noies des de 12 anys. El dret romà (que primitivament preveia la inspectio corporis, ‘examen del cos’, per determinar l’entrada a la pubertat) li atorgava la capacitat per a tota mena d’actes jurídics.