La primera ciutat pubilla fou Girona. La festa adquirí ràpidament un fort impuls i hom creà al seu entorn una sèrie d’actes preceptius, ja iniciats a Girona, amb el missatge al món sardanista i la concessió de la medalla al mèrit sardanista. El 1961, en la proclamació de Lleida, hom implantà també el nomenament de la Pubilla Universal de la Sardana a una jove vilatana —acompanyada de les seves dames d’honor— distinció que ostenta amb les arres del pubillatge, símbol que es bescanvien cada any les pubilles entrant i sortint. El 1963, amb el nomenament de Manresa, els pubillatges prengueren un impuls més accentuat i quedaren establerts el missatge al món sardanista (que escriu una personalitat mundial), la lliçó magistral de la sardana (elaborada per una personalitat local de la ciutat pubilla nomenada) i l’estrena de la sardana del pubillatge. L’any 1989 hom instaurà una doble concessió de medalles, la ja establerta al mèrit sardanista, i la nova al mèrit musical. L’any 1993, la concessió de medalles adquirí encara una tercera concessió, no forçosament periòdica, amb la medalla al mèrit cívic. Hom celebra la festa del pubillatge el diumenge que s’escau entre les festes patronímiques de Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat. La distinció de ciutat pubilla és concedida a l’ajuntament de la localitat nomenada i queda simbolitzada en la clau de la ciutat que hom diposita al clauer del sardanisme, guardat a les ciutats pubilles nomenades i bescanviat com les arres de les pubilles. L’any 1966 quedà formalment instituïda la caravana de la flama de la sardana, que estableix una ruta d’enllaç entre les dues ciutats pubilles, l’entrant i la sortint. Hom hi inclou una carrossa portadora de la flama de la sardana, que encén els peveters dels monuments a la sardana inaugurats a les diferents poblacions amb motiu del pubillatge.
m
Folklore