publicitat

f
Sociologia
Economia
Dret administratiu

Comunicació massiva que té per objecte informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones que reben aquesta informació.

En l’empresa, la finalitat última de la publicitat és d’aconseguir un increment dels resultats i de les vendes, per mitjà d’una millora en la informació i les actituds del consumidor envers els seus productes. Les principals decisions a prendre amb relació a la publicitat són: el pressupost del que hom ha de despendre o invertir en publicitat; el segment de la població al qual hom dirigeix el missatge publicitari; el contingut d’aquest missatge; els mitjans a través dels quals cal comunicar el missatge (ràdio, televisió, diaris, etc); la mesura de l’eficàcia de la publicitat feta, en termes dels objectius que es pretenen. Cadascun d’aquests cinc aspectes dóna lloc a estudis de caràcter bastant tècnic. En les empreses occidentals, les despeses en publicitat han crescut d’una manera extraordinària els últims anys. D’altra banda, hom critica a la publicitat la manipulació que suposa sobre les normes d’actuació quotidiana del consumidor. L'Estatut de Publicitat del 1964, vigent a l’Estat espanyol, estableix els principis de legalitat, veracitat, autenticitat i lliure competència pels quals considera il·lícita la publicitat que ofengui les institucions, lesioni els drets de la personalitat, atempti contra el bon gust, i sigui contrària a les lleis i la moral. Distingeix entre agències de publicitat, empreses autoritzades dedicades a crear, projectar, executar, i distribuir campanyes publicitàries d’altri; estudis de publicitat, empreses professionals que únicament projecten campanyes, sense executar-les; i exclusives de publicitat, empreses encarregades de difondre la publicitat que, per contracte, posseeixen l’exclusiva de l’explotació publicitària en un o diversos mitjans de difusió.