És la quarta ciutat pel nombre d’habitants i un dels centres econòmics del país. És situada en una gran vall prop del vessant oriental del sistema Tarasco-Nahua, al peu dels volcans Iztaccíhuatl i Popocatépetl. La vall és recorreguda pel riu Atoyac, afluent del Balsas. És un important centre comercial i agrícola i un gran nucli industrial. Importants activitats tèxtils, indústries alimentàries, material de construcció i joieria. Fundada per Julián Garcés (1531), l’any següent rebé el nom de Puebla de los Ángeles. Centre d’ensenyament superior: Universidad Autónoma de Puebla, fundada el 1937, i Universidad Popular del Estado de Puebla, el 1973. Centre econòmic i cultural important, hom hi establí una intendència (1786). El 1821 fou ocupada pels independentistes, i durant la guerra amb els Estats Units, pels nord-americans (1847). Nucli d’oposició a la intervenció francesa, fou defensada pel general Zaragoza (1862) —d’aquí el sobrenom de la ciutat—, però caigué l’any següent. Els francesos en foren expulsats per Porfirio Díaz (1867). La catedral, començada el 1575, fou dissenyada per Francisco Becerra, el qual seguí el model de la de ciutat de Mèxic. Dels segles XVII i XVIII hi ha diverses esglésies d’exuberants façanes barroques, en les quals la pedra treballada alterna amb mosaics policroms: Santo Domingo, San Cristóbal, Santa Maria Tonantzintla i San Francisco Acatepec. La casa típica colonial presenta emmarcament de pedra en portes i finestres i la resta coberta de rajoles vermelles i mosaics de diferents colors.
Interior de la catedral de Puebla de Zaragoza
© Fototeca.cat