pueblo

f
m
Etnologia

Individu d’un grup de pobles indígenes de l’Amèrica del Nord (EUA), que pertanyen a famílies lingüístiques diferents, però tenen una cultura comuna.

Els pobles pueblos són els hopis (hopi) de la família xoixon, que viuen al NW de l’estat d’Arizona, entre els rius San Juan i el petit Colorado; els queres, que són de la família hokasioux i viuen a l’W de Rio Grande, a l’estat de Nou Mèxic; els tanos (tano), de la família utoasteca, que viuen a la vall del Rio Grande, a Nou Mèxic; i els zunis, de llengua independent, que viuen a la vall del riu Zuni, afluent del petit Colorado. Aquests quatre pobles són els que havien desenvolupat una cultura més elevada quan els europeus arribaren al territori dels actuals EUA. Coneixien l’agricultura, i conreaven blat de moro, carbasses i fesols; coneixien el teixit, feien una ceràmica molt bella i construïen cases de pedra de tres o quatre pisos, cadascun amb moltes habitacions. D’aquest fet, precisament, prové el nom que els van donar els castellans. Actualment continuen fent aquestes construccions, però no les fan amb pedra, sinó amb totxanes. També han variat molts costums, com els vestits i les joies, en les quals ara hom veu la influència hispànica. La societat pueblo té molts trets matriarcals, i les dones tenen un paper molt important en les decisions tribals. La religió consisteix en la veneració de les forces naturals, especialment el Sol, i en el seu honor celebren danses i ritus espectaculars. Actualment viuen en zones de reserva, en nombre d’uns 20 000 sense mestissatge.