pugó

pulgón (es), plant louse (en)
m
Entomologia

Nom donat a diversos insectes homòpters de la família dels afídids .

Tenen el cos de molt petites dimensions (1-5 mm), amb formes àpteres i alades i reproducció generalment per partenogènesi cíclica. Tots són paràsits de plantes, a les quals ocasionen grans perjudicis. El pugó de la col (Aphis brassicae), de formes àpteres de color verd amb taques blanques, i de formes alades blanques però amb el cap i el tòrax negrencs, parasita les fulles de la col. El pugó del blat (Macrosiphum cereale), de formes àpteres de color verd i de formes alades amb el cap i el tòrax marrons, parasita sobretot les espigues. El pugó dels rosers (Macrosiphum rosae), de formes àpteres verdes o ferruginoses i de formes alades negres, parasita les extremitats tendres de les branques dels rosers. El pugó de la perera i del pomer (Aphis pomi), de color verd clar i només formes àpteres, es troba sobretot a les pomeres i a les pereres. El pugó del préssec (Brachycaudus persicae), de color variable i molt lluent, parasita les fulles del presseguer i de la prunera. El pugó llanut (Eriosoma lanuginosum) té dos hostes, un de principal, l’om, en el qual produeix gales globuloses de més de 10 cm de diàmetre, i un de secundari, les arrels de la perera, en la qual fa grans estralls.