Puig

Empresa de perfumeria i cosmètica.

Fou fundada el 1914 per Antoni Puig i Castelló (Vilassar de Mar, Maresme, 1889 – Barcelona, 1979) amb el nom d’Antonio Puig, SA. El 1922 llançà al mercat el seu primer producte de fabricació pròpia, Milady, el primer pintallavis fet a l’Estat espanyol. L’any 1940 creà la colònia Agua Lavanda Puig, un dels seus grans èxits. A mitjan anys cinquanta, els quatre fills del fundador, Antoni (Barcelona, 1924 – 2018), Marià (Barcelona, 1927 – 2021), Josep Maria (Barcelona, 1931 – 2024) i Enric (Barcelona, 1939 – 2008), s’incorporaren a l’empresa, i fins avui ha conservat el caràcter familiar, amb la tercera generació —Marc Puig i Guasch i Manuel Puig i Rocha, són president i vicepresident, respectivament— al capdavant de la companyia.

El 1962 el negoci s’amplià amb l’obertura d’una nova fàbrica al Polígon Industrial del Besòs, al Barcelonès. Amb l’augment de la capacitat productiva, es construí una planta dedicada a la cosmètica de tractament a Vacarisses (Vallès Occidental), que entrà en funcionament l’any 1995.

El 1959 inicià la internacionalització amb una primera delegació als Estats Units, i poc després s’establí a París. En l’estratègia d’expansió de l’empresa fou clau l’acord signat amb el dissenyador de moda Paco Rabanne (1968), per a fabricar i comercialitzar productes amb el seu nom, cosa que permeté obrir una fàbrica a Chartres el 1976. Acords similars foren negociats posteriorment amb Carolina Herrera, que l’any 1988 llançà el seu primer perfum, i altres empreses del sector: Nina Ricci París (1998), Comme des Garçons (2002), Prada (2003) i Valentino (2010). L’expansió es consolidà amb la compra en 1995-2001 de Perfumerías Gal, de Myrurgia (2000) i l’adquisició del 55% de les participacions de Paul Gaultier (2011), que el 2016 arribà al 100%. Després de la inauguració d’una nova seu a París (2013), el 2015 adquirí Penhaligon’s i L’Artisan Parfumeur, i el 2018 es convertí en soci majoritari d’EB Florals i de la firma belga de moda d’alta gamma Dries Van Noten. Tancà també un acord amb Christian Loboutin per a impulsar aquesta marca de bellesa femenina.      

Al principi de la dècada de 2000, la companyia establí les bases de les seves transicions generacionals, amb la formació d’òrgans de govern constituïts per familiars i professionals externs i una capçalera anomenada Puig, Beauty & Fashion, que integrà l’originària Antonio Puig, SA, i que comprenia tres divisions: mercat de les fragàncies i cosmètica de distribució selectiva (Prestige), distribució massiva (Beauty) i moda (Fashion). El 2004 Marc Puig fou nomenat director executiu (CEO) de la companyia i el 2007 president. L’any 2009 el grup canvià la denominació per l’actual.

El 2014, coincidit amb el centenari, la companyia inaugurà una nova seu. Anomenada Torre Puig, l’edifici és un gratacel projectat per l’equip de Rafael Moneo construït a la plaça Europa de l’Hospitalet de Llobregat.

El gener del 2021 reorganitzà l’estructura empresarial amb la creació de tres divisions: Beauty and Fashion —formada per les marques Paco Rabanne, Carolina Herrera, Jean Paul Gaultier, Nina Ricci, Dries Van Noten, Penhaligon’s i L’Artisan Parfumeur; les llicències de bellesa de Christian Louboutin i Comme des Garçons Parfums; i les marques Lifestyle Adolfo Dominguez, Antonio Banderas, Shakira o Benetton—, Charlotte Tilbury i Derma —que incorpora les companyies Uriage i Apivita, i la participació del 50% en Isdin—.

L’any 2017 tenia 24 delegacions arreu del món (9 al continent americà, 10 a Europa i una a Rússia, Dubai, l’Aràbia Saudita, Singapur i Austràlia) i presència en més de 150 països. Ocupava uns 4.000 treballadors. Aquest any els ingressos foren d’1,9 mil milions d’euros, més del 75% dels quals generats als mercats internacionals. Els beneficis nets atribuïts al grup foren de 228 milions.