El jaciment és situat damunt d’un turó a la cala de Santa Ponça. Un primer assentament, datat dels s. VIII-VII aC, se situà en un coll entre dos petits cims del puig, protegit per dos trams de muralla que s’estenien de cim a cim. Al s. VI aC es bastí un recinte emmurallat en el cim mateix, dotat de quatre torres semicirculars. La proximitat a la mar devia facilitar els intercanvis comercials, i les nombroses troballes de ceràmiques ebusitanes mostren que mantingué una intensa relació amb l’Eivissa púnica, sobretot al s. IV aC, en què devia ésser un dels assentaments talaiòtics més importants de Mallorca. Fou abandonat al final del s. II aC, probablement com a conseqüència de la conquesta romana de l’illa.