puig des Molins

Puig de la ciutat d’Eivissa (53 m alt.), continuació vers ponent del que serveix de base a la ciutat vella (Dalt Vila).

Durant l’època cartaginesa fou utilitzat com a cementiri de la ciutat, la situació de la qual corresponia al mateix indret que la medieval. Aprofitant l’estructura calcària del puig, hi foren excavats hipogeus funeraris (entre 3 000 i 4 000). També hi havia fosses obertes a la terra o a la roca. Possiblement, començà a ésser utilitzat durant el s. VI aC, però la gran majoria de les tombes corresponen a la segona meitat del s. V aC, al s. IV aC i a la primera meitat del s. III aC. Després fou utilitzat durant la darrera època púnica i part de la romana. És el jaciment arqueològic més important d’Eivissa —ha proporcionat milers d’objectes— i el millor document sobre la ciutat punicoebusitana. Les excavacions començaren el 1903, per membres de la Societat Arqueològica Ebusitana (Joan Roman i Calvet, Eduard Pérez Cabrero, Carles Roman), i continuaren, amb interrupcions, fins el 1929. També hi excavà Antoni Vives i Escudero. Durant una part d’aquesta etapa s’hi produïren saqueigs importants. Aquests darrers anys han estat excavades algunes tombes de la part baixa; ara la necròpoli sembla pràcticament esgotada. Els materials són repartits entre tres grans col·leccions: Museu d’Eivissa, Museu Arqueològic de Barcelona i Museo Arqueológico Nacional de Madrid. També hi ha sèries més petites en diversos museus i en col·leccions particulars.