Se situa a l’extrem septentrional de la vall de Santa Creu, on la Bolzana canvia bruscament la direcció S-N per la W-E a la sortida del congost on s’alça el castell de Puillorenç, en trobar els asprius vessants de les Corberes, en aquest sector dominades pel roc d’en Jolanda (1.017 m) i el roc Corbatièr, contraforts sud-occidentals del puig de Bugarach. Des de les muntanyes que s’alcen a ponent, divisòries amb les aigües de l’Aude (serrat de la Besòla, coll de Camperièr, serra Lhonga), baixa el torrent de lo Manhat, afluent a la Bolzana entre Lavanyac i la Pradella. Tot el territori és, doncs, molt accidental i cobert per grans extensions de bosc d’avets, faigs, pícees, pins roigs, etc. El bosc més important és el d’àmbit estatal de Las Fangas, que cobreix tota la part N del terme, als vessants de les Corberes, i, també d’àmbit estatal, els de lo Bac d’Estable, al sector SW, i d’Aiguasbones, al SE (compartit amb el terme de Fenollet).
El poble és a la riba esquerra de la Bolzana, en un petit eixamplament de la vall, i dominat al NW per les ruïnes del castell de Puillorenç, encinglerat en un agut turó (693 m), que compta amb un recinte que ressegueix el relleu de la cresta, un vast pati interior, torres, un cos central de planta quadrada, del segle XI, cisternes, etc. El castell primitiu (i l’església) fou bastit a partir del 958 en una gran propietat cedida al monestir de Cuixà pel comte Sunifred II de Cerdanya i Besalú, i fou després ampliat i tornat a fortificar als segles XI-XIII. Al poble hi ha l’església parroquial de Sant Llorenç, interessant exemplar romànic del segle XII, amb nau única, absis semicircular i cor amb volta d’aresta posterior (segle XVII); conserva un retaule barroc del segle XVII, de fusta daurada, i quatre grans plafons de l’antic cor.
El castell fou a la primera meitat del segle XIII un dels reductes del catarisme dins les terres dels vescomtes de Fenollet: resistí les forces de Simó de Montfort i tingué un paper en les lluites posteriors a la seva mort, quan Pere de Fenollet, aliat amb el vescomte Ramon Trencavell de Besiers, recuperà aquests territoris. Després del tractat de Corbeil (1258), ja dins el domini francès, continuà essent un punt estratègic en les lluites francocatalanes i francoespanyoles. Més al N, quan la Bolzana pren la direcció W-E, hi ha els nuclis de la Pradella (la Pradèla, en occità) i de Lavanyac (Lavanhac, en occità).