Practiquen un nomadisme estacional, d’acord amb les condicions climàtiques de la zona en què viuen. La llengua que parlen és el iaruro (per això de vegades són anomenats també iaruro), una llengua de filiació independent. Actualment són uns 5 500. Són els únics supervivents, juntament amb els kuiva (grup indígena hiwi) de la gran varietat cultural i lingüística dels llanos de l’Apure. Des del punt de vista antropològic, els pumés són interessants per diverses raons. Primera, per la seva percepció de la realitat, que integra la dimensió mítica; segona, per una concepció de la persona que inclou la pluralitat d’ànimes; i tercera, per una concepció àmplia del somni, que abasta des del somni que hom té mentre dorm fins al somni que hom té despert durant la cerimònia del tohé, que se celebra des de la posta del sol fins a l’alba. La primera etnografia sobre aquest grup és de Vincenzo Petrullo, de l’any 1993. També estudiaren els pumés Anthoni Leeds, els anys seixanta, i Philippe Mitrani, els anys setanta. L’antropòloga catalana Gemma Orobitg els estudià els anys noranta i ha publicat sobre aquest grup un llibre titulat Les Indiens Pumé et leurs rêves (1993).
f
m
Antropologia