Els punts reben diferents noms segons l’instrument amb el qual són fets (punts a l’agulla, punts al boixet, punts de ganxet, etc), segons les diverses formes que prenen en determinades parts d’una peça o vestit (punt de trau, de botonera, d’escapulari, etc), segons la manera com són lligats els fils (punt de cadeneta, d’encreuament, de mitja, imperial, nuat, etc), etc. El punt de cadeneta consisteix en una reunió de bagues formant cadena, obtinguda amb el ganxet o en el brodat. El punt d’encreuament és el determinat per un fil d’ordit i un de trama en entrecreuar-se per la situació relativa que es produeix en posar-se o venir posat un d’ells per damunt o per sota de l’altre. El punt de mitja és obtingut d’un sol fil valent-se d’agulles de fer mitja, generalment en nombre de tres o quatre, i hom en diu deixat (quan el deixa de lligar voluntàriament), escapat (quan el deixa de lligar per descuit), escorregut (quan s’ha deslligat o desfet), menjat (quan és fet de menys en una passada per disminuir-la respecte a les altres), pla (quan és fet amb dues agulles i dóna un teixit amb ratlles verticals o quan és fet amb quatre o cinc agulles en treballs tubulars), girat (quan és fet com el pla però a la inversa i dóna ratlles horitzontals), llis (quan és un punt pla obtingut mecànicament), doble (quan té el mateix aspecte per les dues cares i és obtingut mecànicament), etc. El punt imperial és l’obtingut, en teixits de seda de bona qualitat emprats especialment en la confecció de vestits d’home, amb lligat de plana doble per trama alternada d’una passada en grups de diversos fils, d’on resulta un dibuix de granet. El punt nuat és l’obtingut en nuar el fil o els fils.
m
Indústria tèxtil