puresa

f
Religió

En moltes religions, fins i tot primitives, condició de no contaminat pel contacte amb persones o coses que hom considera impures, sobretot amb vista al culte (impuresa legal).

De la condició d’impuresa hom passa a la de puresa per mitjà dels ritus de purificació. Donada l’ambivalència del sagrat, la sacralitat pot sostreure persones o coses a la condició normal; aleshores la sacralitat equival a impuresa i la dessacralització (profanació) a purificació.