Les purgues foren molt emprades en medicina antiga per a provocar o accelerar l’expulsió del contingut intestinal. L’efecte purgant té lloc segons diferents mecanismes, d’acord amb els quals poden ésser classificats els purgants. Així, hi ha els purgants salins, que actuen dificultant l’absorció; els purgants amb acció excitant de la motilitat de l’intestí prim (olis, resines); els purgants amb acció excitant sobre la motilitat de l’intestí gros (derivats de l’antracè, àcids biliars); els purgants que actuen per lubrificació de la paret intestinal (com l’oli de parafina); els purgants antraquinònics (àloe, fràngula, etc), que actuen sobre l’intestí gros produint una congestió reflexa dels òrgans genitals femenins que pot provocar l’avortament en cas d’embaràs. Normalment les purgues són administrades per via gàstrica, però algunes, com la peristaltina (de la cáscara sagrada), l’aloïna (de l’àloe) i la tetraclorfenolftaleïna, són també actives en injecció.
f
Farmàcia
Medicina