Ppretenia la total purificació de les reformes romanes en el culte i la implantació del pensament calvinista. Les fonts més típiques per a conèixer-ne el pensament són el Pilgrim's Progress de John Bunyan i el Book of Martyrs de John Foxe, que posen la base del totalitarisme bíblic: la Bíblia com a únic codi religiós, moral, social, litúrgic i polític. Accentua al màxim la predestinació dels elegits, nucli a part entre els homes, fora del qual tot és dolent i digne d’extermini. D’altra banda, defensa la fraternitat i igualtat de tots els homes, que aplica escrupolosament entre els creients predestinats. Això comporta, com a estructura eclesial, el presbiterianisme, enfront de l'episcopalisme, i la presència del consistori, format prevalentment per laics, en les parròquies. En el culte, hom redueix les cerimònies al mínim exigit per l’Escriptura. Finalment, defensa la plena unió d’Església i estat, ambdós sota el control d’una mateixa Paraula de Déu, per bé que a la pràctica accepta la preeminència de l’estat, concebut en forma republicana. La primera repressió tingué lloc el 1565 i s’accentuà amb la controvèrsia sobre els ornaments litúrgics (1566). John Whitgitf (1583-93) en provocà l’emigració cap a Holanda (1593). L’intent d’una església sense episcopat, així com la negativa a reconèixer l’origen diví de la monarquia, els portà a defensar el parlamentarisme enfront de Jaume I d’Anglaterra, a qui havien presentat la Petició dels Milreclamant la seva tolerància. el refús, a Hampton Court (1604), donà origen a un puritanisme polític, que sotingué la causa de T.Cromwell, purità independent, i intentà de controlar el govern. En morir Cromwell, la persecució es féu més forta i el 1673 els foren prohibits els càrrecs públics. Si bé el moviment desaparegué de forma orgànica, el seu influx perdurà en la Low Church dins l’església d’Anglaterra. El 1620 els Pilgrim Fathers del Mayflower fundaren la colònia de Plymouth, que fou el reducte purità als EUA fins a ésser absorbida la colònia per la de Massachusetts (1691), que representava un corrent més moderat; el 1750 el sector més purità es revoltà contra els bisbes i l’estat, però foren vençuts. El puritanisme influí en el naixement dels baptistes (baptista), dels quàquers (quàquer), del congregacionalisme i d’altres; provocà la reacció del grup de lliures pensadors (freethinker) dirigit per Herbert de Cherbury (1581-1648). La consideració de la riquesa com un do de Déu i la pobresa com un efecte del vici contribuí poderosament a l’origen del capitalisme anglès.
m
Història
Cristianisme