Continuadors de la tradició titellaire catalana (de Juli Pi, Ezequiel Vigués Didó, els Anglès, etc.), que enriquiren amb la utilització d’un ampli ventall de matèries plàstiques i nous recursos tècnics, evolucionaren des del format de titelles més clàssic fins a espectacles de caràcter més pròpiament teatrals. Entre les seves obres cal destacar: Les trifulgues d’En Pinotxo (1968), Breu record de Tirant el Blanc (1970) de M. A. Capmany, Calaix de Sastre (1971), El Drac del Castell dels Moros (1975), Nyaps (1975), Mori el Merma (1978) amb ninots de Joan Miró (i presentat amb el nom de Teatre de La Claca), Les aventures d’Hèrcules a l’Atlàntida (1982), Peixos Abissals (1985), Laberint (1986) i Clacabaret (1987). Cap a principis dels anys noranta cessaren les actuacions del grup amb el nom ‘La Claca’.