La Q llatina majúscula prové del fenici a través del grec occidental de Beòcia (el grec clàssic no mantingué aquesta lletra), que passà a l’etrusc i altres alfabets itàlics. La Q clàssica romana consta d’un cercle i d’un traç inferior oblic descendent d’esquerra a dreta, una mica corbat amunt. El cercle es traçava en dos temps començant per dalt. Amb la velocitat el primer traç s’uní amb la cua obliqua en un sol temps; ben aviat, però, el cercle, esdevingut ovoide, fou fet tot en un sol temps i aleshores la cua obliqua arrencava de la part superior esquerra i era pràcticament recta. En canviar l’angle d’escriptura, amb la inclinació del full, els gruixos de la lletra esdevingueren verticals i donaren com a resultat la forma uncial, semiuncial i minúscula posterior. Les variacions ulteriors són mínimes i només consisteixen en l’atac superior del traç vertical que sobresurt una mica per damunt de les precarolines; en la curvatura a l’esquerra de l’extrem inferior (uncial, beneventana, gòtiques); en el reforç inferior del traç vertical en alguna carolina i la humanística.
Valors fonològics de la lletra q del català
La lletra q sempre forma part, fora de molt escasses excepcions (particularment en transliteracions de mots semítics), de les seqüències ‘qu’ o bé ‘qü’, a través de les quals hom representa, en català, diverses alternatives contextuals del fonema /k/. Així, la seqüència ‘qu’ representa /k/ si va seguida de vocal palatal, tònica o àtona: quinze (kínze), queixal (kešál), col·loqui (kullóki); però representa el complex fonemàtic /kw/ si va seguida de vocal no palatal: quadre (kwádre), quota (kwóte) —però cuota (kuóte), despectiu de cua—. Per a indicar /k/ davant vocal palatal, s’empra, al seu torn, la seqüència ‘qü’: conseqüència (kunsekwénsie), qüestió (kwestió). Hi ha, altrament, certes raons per a considerar monofonemàtic el complex /kw/, labialitzat, en oposició al no labialitzat /k/. Tanmateix, la descripció articulatòria de /k/ el defineix com a consonant oclusiva, velar i sorda. Acústicament, és no vocal, consonant, interrupta, densa, greu i tensa.