qaysī

*

f

m

Història

Individu d’una tribu àrab, de la branca quraixita, establerta als primers temps de l’islam a Síria i a Mesopotàmia.

Molts d’ells formaren part de l’exèrcit que, comandat per Mūsà ibn Nuṣayr, envaí l’Al-Andalus, on ocuparen importants càrrecs en l’administració. Al País Valencià —on diversos topònims, com el Cais, acrediten llur establiment— n'eren membres els Banū Wāğib.