És una extensa xarxa de comunicacions, basada en una infraestructura preinca, que connectava els diferents centres de producció, administratius i cerimonials que fou vital per al comerç i la defensa de l'imperi. Construïda a una altitud de més de 5.000 m de mitjana, unia els cims més alts dels Andes amb la costa, travessant selves tropicals, valls i deserts, un territori que avui es troba inclòs dins de diversos països (Argentina, Bolívia, Colòmbia, l'Equador, el Perú i Xile). El Gran Camí Inca, de 5.200 km aproximadament, fou l'eix principal de tota la xarxa. Al segle XV aconseguí la seva màxima dimensió i esplendor. Encara s'hi conserven restes associades a la mateixa infraestructura que mostren la importància d'aquest sistema de comunicació des del punt de vista econòmic, social i cultural. L'any 2014 fou declarat patrimoni de la UNESCO.