Categoria fonamental del pensament i de la realitat, Aristòtil la considerà, juntament amb la quantitat i la relació, el més important dels accidents (accident). S'oposa a la relació per tal com modifica intrínsecament la substància; s’oposa a la quantitat per tal com no és mesurable i comporta solament diferències d’intensitat. Per a Kant, és el segon dels quatre títols de conceptes purs del pensament (categories) que inclou la realitat, la negació i la limitació. Amb la quantitat constitueix la classe de les categories matemàtiques. En la gnoseologia empírica, Locke i Leibniz (adoptant una distinció feta ja per Demòcrit) distingeixen les qualitats primàries (propietats físiques dels objectes, com l’extensió, la forma, la resistència i el moviment), a les quals hom dóna un valor objectiu, de les qualitats secundàries (no essencials, com l’olor, el gust, el color, etc), a les quals hom reconeix un valor purament subjectiu./>Aquesta distinció fou impugnada per Berkeley, el qual sostenia la subjectivitat de totes les percepcions de qualitat.
f
Filosofia