Al sector muntanyós hi ha 100 ha de pins i unes 50 de matollar. L’agricultura ocupa la part plana del terme (80% de la superfície), en la major part dedicada al secà (400 ha de tarongers i també d’hortalisses): ametllers, garrofers i oliveres. El regadiu (250 ha) aprofita l’aigua de la font de Quart, que neix al peu de la Creu i que rega tots els municipis de les valls de Segó i també el d’Almenara (Plana Baixa); l’ordenació jurídica de la font data del 1437 i la comunitat de regants té la seu a Quart. Les activitats industrials són limitades a les derivades de l’agricultura (magatzems de taronges); hi ha una mina de guix. El poble (1 066 h agl [2006], quartenys; 54 m alt.) és al sector pla de llevant del terme, pròxim a Quartell. L’església parroquial (Sant Miquel), arruïnada l’antiga, aprofita la de l’antic convent de servites, obra del s. XVIII. Havia estat erigida la parròquia el 1574, amb l’annex de Quartell. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (60 focs el 1609) de la fillola de la Vall d’Uixó. Des del s. XVII pertanyia als Pròixida, comtes d’Almenara, i, després, als comtes de Faura.