En temps islàmics, l’illa es dividia en els termes d’Alhauec, Xarc, Benissàmit, Portumany i Algarb. Els tres conqueridors catalans en feren quatre quartons, repartint el primer, Alhauec, entre els altres quatre. Xarc esdevingué el quartó de Santa Eulària; Benissàmit, el de Balansat; Portumany, el de Portmany; i Algarb, el de ses Salines d’Eivissa. Guillem de Montgrí es quedà amb els quartons de Balansat i de les Salines; Nunó Sanç, comte de Rosselló, el de Portmany; a Pere, infant de Portugal, correspongué el de Santa Eulària. Tanmateix, continuaren apareixent cinc quartons al llarg dels segles: el que havia estat terme d’Alhauec es digué quartó del Pla de la Vila. El quartó de Portmany passà al rei, a Montgrí i (1247) als canonges de Tarragona (el 1410 a l’ardiaconat de Sant Fruitós de Tarragona). Els quartons de Balansat i de les Salines passaren, pel testament de Montgrí, a l’arquebisbat de Tarragona. El quartó de Santa Eulària passà, per venda, a les rendes de la corona (per això se'n diu quartó del Rei). Durant el s XIV fou construïda l’església de Sant Jordi al quartó de les Salines, la de Sant Antoni al quartó de Portmany, la de Sant Miquel al quartó de Balansat i la de Santa Eulària al quartó d’aquest nom. Per les característiques d’estil i pel fet de respondre a les mateixes necessitats (la defensa inclosa), també se suposa que són del s XIV les esglésies de Sant Jordi i Sant Miquel. Durant el s XV fou edificada l’església de la Mare de Déu de Jesús, al quartó del Pla de la Vila. Aquestes cinc capelles o vicaries foren temples parroquials des que l’illa fou dividida en parròquies el 1785.
m
Història