A Catalunya, al s XIX, se'n feren diverses emissions de caràcter local: del 1808 al 1814 la de Barcelona sota l’ocupació francesa (monedes de quatre, dos, un i mig quartos), i del 1810 al 1814 la de la seca de la Junta de Defensa del Principat (monedes de sis, tres, dos, mig, i un i mig quartos), a nom de Ferran VII; l’any 1823 la provincial encunyada a Barcelona (monedes de sis i tres quartos); del 1836 al 1846 la del Principat, a nom d’Isabel II (monedes de sis i tres quartos), i l’any 1840 la de sis quartos de Berga, a nom de Carles V, el pretendent carlí, també amb la llegenda PRINCIPATUS CATHALAUNIAE. Tota aquesta moneda, circulant alhora, motivà la creació d’un bitllet equivalent per a facilitar-ne la recollida, l’any 1853, i la progressiva substitució per la moneda divisionària de sistema decimal, general a tot l’estat.
m
Numismàtica i sigil·lografia