El nom de quàsar és una contracció de l’expressió anglesa quasi-stellar source (‘font quasi estel·lar’), i a vegades hom empra la sigla QSS. El primer quàsar, catalogat com a 3C 48, fou descobert l’any 1961, quan T.Matthews observà que on els radiotelescopis indicaven l’existència d’una important font d’ones radioelèctriques hi havia un estel d’aparença òptica normal. Poc després en foren descoberts uns altres tres i hom cregué que es tractava d’un tipus especial d’estel, capaç de donar lloc a emissions radioelèctriques d’elevada intensitat. Però el 1963 hom comprovà que els espectres de tots aquests astres presentaven un gran desplaçament cap al vermell, i això, d’acord amb l’efecte Doppler, indica que els quàsars s’allunyen del sistema solar a una velocitat de l’ordre d’un 15% de la velocitat de la llum. Hom suposa que aquestes velocitats tan grans són degudes a l’expansió de l’Univers i que, per tant, els quàsars no són estels de la Galàxia sinó d’altres galàxies molt llunyanes, i fins i tot de les més llunyanes. Això significa que la lluminositat absoluta dels quàsars ha d’ésser molt elevada. La seva magnitud absoluta pot arribar a -25 o -26. Hom accepta generalment aquesta explicació, però també n'hi ha d’altres, que són bàsicament de dos tipus: les que suposen que el desplaçament cap al vermell no és degut a grans velocitats, sinó a la presència de camps gravitatoris intensos, i les que suposen que les grans velocitats són degudes a una explosió i que els quàsars són realment objectes de la Galàxia. Hom observa que la regió en la qual té lloc l’emissió d’un QSS és més gran que la regió que ocupa visualment. Hi ha diverses teories destinades a explicar la natura dels fenòmens que tenen lloc en els quàsars, però no n'hi cap que sigui totalment satisfactòria. Cal destacar la teoria que suposa que els QSS són constituïts per grans masses de gas, de l’ordre de mils de vegades la massa del Sol, que col·lapsen gravitacionalment, i aquest col·lapse és indefinit. Un altre model suposa que els quàsars són galàxies molt velles amb uns nuclis d’una gran densitat d’estels amb molta massa, els quals topen i col·lapsen alliberant grans quantitats d’energia. Hi ha alguns models que hi fan intervenir l’anihilació matèria-antimatèria, que podria donar lloc a les alliberacions d’energia observades.
m
Astronomia