Molt marcat per la personalitat del líder, que li imprimí una forta teatralitat i un nivell musical molt alt, el seu primer disc, publicat el 1972 amb el mateix nom del grup, ja palesava un estil eclèctic, a cavall entre el rock dels setanta i el hard-rock. Amb A Night at the Opera (1975) es consolidaren com un dels grups més populars del Regne Unit, popularitat que difongueren fora del seu país en nombroses gires, en els concerts de les quals la posada en escena tenia un paper essencial perquè eren grans espectacles on els efectes visuals tenien molta importància. Es convertí, al final dels anys setanta i durant els vuitanta, en el gran grup de rock d’actuacions als estadis esportius. Destacà en aquest sentit la seva actuació al concert benèfic Live Aid (1985), considerat sovint com un dels més reeixits de la història del rock.
Algunes de les seves cançons esdevingueren himnes, com ara We will rock you o We are the champions. Començaren fent glam-rock, amb influència de la psiquedèlia, el music-hall i el heavy-metal, però s’anaren decantant pel rock, tot i que sempre conservaren un cert eclecticisme. Les seves cançons tenien melodies comecials, riffs de guitarra heavy i uns arranjaments gairebé operístics, amb diverses capes de guitarres i veus gravades les unes sobre les altres. Entre les seves cançons més populars hi ha Somebody to Love, Bicycle Race, Crazy Little Thing Called Love, Radio Ga Ga o It’s a Kind of Magic i sobretot Bohemian Rapsody, aquesta darrera un tema de sis minuts on es barregen estils diversos.
Excepcionalment en el món del rock, tots els membres de Queen componien. Foren pioners en l’ús dels vídeos musicals i el format de disc compacte, i fins l’any 1980 es negaren a usar sintetitzadors. L’any 1988 Mercury feu un duet amb Montserrat Caballé amb la cançó Barcelona, dedicada a la ciutat i als Jocs Olímpics del 1992.
La discografia del grup inclou també: Queen II (1974), Sheer Heart Attack (1974), A Day at the Races (1976), News of the World (1977), Jazz (1978), Live Killers (1979), The Game (1980), Flash Gordon (1980, banda sonora), Greatest Hits (1981), Hot Space (1982), The Works (1984), A Kind of Magic (1986), The Miracle (1989) i Innuendo (1991).
Després de la mort del líder, el grup continuà, però restringí molt l’activitat i el 1995 publicà l’àlbum Made in Heaven. El 2001 el grup fou introduït al Rock and Roll Hall of Fame. L’any 2004, dos dels membres originals del grup (B. May i R. Taylor) reclutaren el cantant Paul Rodgers (fundador de les bandes Free i Bad Company) per a una gira mundial durant el 2005 amb una banda del mateix nom (Queen + Paul Rodgers), que el 2008 enregistrà l’àlbum The Cosmos Rocks. L’any 2009 Rodgers se separà de la banda, i des del 2011, May i Taylor realitzen concerts conjuntament amb el cantant nord-amèrica Adam Lambert sota el nom de Queen + Adam Lambert.
L’any 2025 la banda fou guardonada amb el premi Polar de Música.