La natura dels enllaços establerts entre l’agent quelant i l’ió pot ésser covalent per compartició o per donació. L’aptitud d’un agent quelant per a complexar un catió determinat és condicionada principalment per factors de tipus estèric, el més important dels quals és la mida de l’anell que s’arribarà a formar. D’aquesta manera, els lligands que contenen únicament enllaços simples en llurs estructures tenen tendència a formar quelats de cinc membres, mentre que els que contenen insaturacions els formen preferentment de sis membres. D’altra banda, com més gran és el nombre de grups donadors capaços de coordinar-se amb un mateix ió metàl·lic, més gran és la seva qualitat com a agent quelant (efecte de quelat), i, entre agents que contenen el mateix nombre de grups donadors, la proximitat d’aquests dins la cadena molecular afavoreix la formació de quelats, mentre que l’allunyament afavoreix la formació d’estructures polimèriques. Els agents quelants més comunament emprats són l’àcid aminoacètic, les diamines terminals de cadena curta, l'EDTA tetrasodi, l'oxina, la dimetilglioxima i l’anió acetilacetonat.
m
adj
Química