Fou establerta durant el segle XIV com una modalitat del dret de marca o represàlia, amb la finalitat d’indemnitzar amb el seu import els damnificats per les guerres amb Castella. Per això hom en digué també dret dels damnificats. De fet, però, en els temps ulteriors fou una exacció fiscal com una altra. L’any 1403 el seu import fou fixat en dos diners per lliura de les mercaderies que eixien del Regne de València cap a Castella o anaven de Castella cap al Regne de València. Normalment, fou arrendat juntament amb el peatge, i hi foren carregats censals, talment com sobre les altres rendes de la corona. Eren exempts d’aquest impost els reis de Catalunya-Aragó i de Castella, els ciutadans de València i tots els valencians que tenien més de dotze fills.
f
Història del dret