Simple ampliació, inicialment, de la lliçó (lectio), o lectura glossada d’un text —sovint completat per frases explicatives, o litterae, o àdhuc per comentaris més amplis, o sententiae—, i establerta posteriorment com a gènere independent (quaestio), la qüestió restava determinada, en la seva modalitat oral, com a resultat de la disputació prèvia (disputatio); pel que fa a l’escolàstica posterior i, sobretot, a la neoscolàstica, aquesta determinació de la qüestió, establerta sovint d’antuvi, ha estat també denominada estat de la qüestió (status quaestionis). La relació entre quaestio i disputatio resta literalment connotada en la modalitat de la primera coneguda amb el nom de qüestió disputada (quaestio disputata), exposició que, juntament amb altres, es referia a cadascun dels diversos aspectes d’un tema o punt doctrinal concret; exemples de qüestions disputades, típiques de l’escolàstica dels segles XIII i XIV, són les Quaestiones disputatae de veritate i les Quaestiones disputatae de malo, de Tomàs d’Aquino. Com a derivació d’aquest tipus de qüestions sorgí, d’altra banda, l’anomenada qüestió quodlibetal, o quòdlibet, subgènere representat, entre d’altres obres, per les Quodlibeta del mateix Tomàs d’Aquino i per les Quaestiones de predicamentis in divinis de l’augustinià Iacopo da Viterbo (~1255-1308).
f
Cristianisme
Filosofia