qüestió de l’Extrem Orient

Nom donat al conjunt de problemes plantejats per la penetració econòmica, política i militar d’Europa i dels EUA als països de l’Extrem Orient (la Xina, el Japó i la Indoxina).

A mitjan segle XIX el tancament d’Amèrica als productes europeus obligà Europa a cercar nous mercats a Àsia. Pel tractat de Nanquín (1842) la Gran Bretanya obtingué concessions comercials a la Xina, la qual cosa fou ocasió que hi penetressin després d’altres països europeus (França, Alemanya, Rússia). Aquesta penetració tingué com a conseqüència el repartiment territorial de la Indoxina entre França i la Gran Bretanya i l’accés del Japó a gran potència (vencé la Xina en 1894-95 i Rússia en 1904-05). La guerra sinojaponesa portà al desmembrament de la Xina, fet que ocasionà la revolta dels bòxers (1900) i més tard la proclamació de la república (1911) i un període d’anarquia, que durà fins a la instauració del règim comunista (1949). Durant aquest període les potències capitalistes europees i nord-americana pugnaren per acaparar el mercat xinès, en competència amb el Japó.