Fou educat segons les normes de la retòrica gàl·lica. Compongué, de jove, dos panegírics: un, per a Valentinià I, i l’altre, per al fill. Fou procònsol d’Àfrica (373), senador (383), praefectus urbis (384) i cònsol (391). Com a defensor del paganisme, polemitzà enèrgicament amb sant Ambròs. En resten cinc discursos, quaranta relationes oficials i deu llibres de cartes a l’estil de Plini, i edità Livi, en qui trobava l’autèntic sentit de l'auctoritas i del mos maiorum.