El 1967 anà a Cuba en representació del seu país al Festival de la Cançó de Protesta. L’any següent s’establí a Barcelona, on es llicencià en Periodisme a la Universitat Autònoma, i posteriorment es dedicà a fer crítica musical a la ràdio i a la premsa (col·laborà, entre altres mitjans, a RNE, Ràdio Quatre, Canal Sur, i a El Periódico de Catalunya i Destino), a la producció musical i enregistrà diversos discs, amb algunes cançons en català (Senzillament, Aquí una nit i Amor que tens ma vida). El 1991 s’establí a Madrid, on prosseguí la carrera periodística i artística i el 1995 fundà l’organització Zeca, Centro de Canción, amb l’objectiu d’impulsar la cançó reivindicativa d’autor. Partint de la cançó revolucionària llatinoamericana, el seu estil anà incorporant noves influències que es reflecteixen al llarg de la seva discografia: Yo nací en Montevideo (1975), ¿Dequéseríe? (1976), Como mi Uruguay no había (1978), Un largo abrazo de agua (1979), Plenilunios (1995), Casi, casi una vida (2001) i Naufragios y palimpsestos (2008).