El concepte fou introduït per W.L.Stern l’any 1912 i adaptat per L.Terman a la revisió de l’escala de Binet-Simon. Aplicat als adults, però, Wechsler el definí com la proporció entre la intel·ligència, detectada per un determinat tipus de tests, i el nivell mitjà corresponent a la seva edat i al seu grup social. Aquesta relació té una extensa gamma de valors: hom considera 100 el punt mitjà, per sota de 70 com de deficiència intel·lectual, i una intel·ligència superior per sobre de 130. Té un valor relatiu, puix que els patrons utilitzats són molt variables.S'observa que el quocient intel·lectual s’incrementa amb el temps, és a dir, cada generació assoleix puntuacions més altes que l’anterior en les proves emprades per a mesurar-lo. La causa d’aquesta diferència se situa més en factors de l’entorn que en factors de tipus genètic.
m
Psicologia