Arquebisbe de Magúncia, fou abans monjo, director de l’escola i abat de Fulda, càrrec que, pel fet d’ésser partidari de Lotari I, hagué de resignar. Fou deixeble d’Alcuí i és considerat com l’home més erudit del segle IX (Praeceptor Germaniae). Però la seva erudició és típicament carolíngia, la pròpia d’un gran compilador, no gaire original.
Exegeta (autor de nombrosos comentaris bíblics) i prelat zelós, interessat per la formació del clergat (De institutione clericorum), pel bon desplegament del culte (compongué dos homiliaris, dos penitencials, un martirologi, etc) i pel nivell intel·lectual dels seus monjos (De universo), fou impugnador de la doctrina predestinacionista de Gottschalk, antic deixeble seu. Exercí una gran influència, però la seva obra és encara insuficientment investigada.