ràbita

rābiṭa (ar)
f
Religió
Militar

Fortalesa militar i religiosa situada a les fronteres dels països islàmics, al Magrib sobretot.

Originàriament residència de monjos guerrers, adquiriren una gran importància durant la dominació almoràvit d’Al-Andalus (s. XI i XII). Als Països Catalans en derivà el topònim Sant Carles de la Ràpita.