A València, el càrrec era el més important després del dels jurats i des del final del s XV tendí a ésser triennal. Tenia tres subalterns o clavaris que regien respectivament la clavaria comuna, la clavaria de censals (que tenia cura de pagar les pensions dels censals) i la clavaria del quitament (per lluir els censals i alleugerir així el deute públic). El racional, amb els jurats, síndics i advocats, havia d’elegir el consell general. Des del 1418, que el rei introduí el sistema de la ceda, o llista de dotze candidats al càrrec de jurat aprovada per ell, el racional fou el qui confeccionava la llista; d’aquí la creixent importància política, a més de l’econòmica, ja que esdevingué com un representant reial equivalent en certa manera al corregidor castellà, sobretot a partir de la llarga gestió de l’influent Guillem Saera (1456-77).
m
Història
Dret