El 1947 hom pogué dur a terme aquesta reflexió la superfície de la Lluna. Les primeres observacions d’un planeta per radar daten del 1958, que des del Lincoln Laboratory del MIT foren enviades ones de radar d’una freqüència de 440 MHz cap a Venus i reflectides cap a la Terra. El 1963 hom aconseguí de fer reflectir les ones a la superfície de Mart. Aquesta tècnica, però, únicament pot ésser emprada amb els cossos celestes més pròxims a la Terra. Gràcies a aquest procediment ha estat possible de determinar els períodes de rotació de Venus i de Mercuri (analitzant l’eixamplament Doppler causat per la reflexió en punts dels planetes que tenen diferent velocitat de rotació), dels quals hom tenia abans uns valors erronis. També molt recentment hom ha pogut detectar alguns accidents orogràfics a la superfície de Venus, la qual és inobservable visualment a causa dels núvols que en cobreixen l’atmosfera. Una altra aplicació de les tècniques de la radarastronomia consisteix en la mesura precisa de les distàncies dels cossos celestes pròxims a la Terra (la Lluna, Venus i Mart). Com a conseqüència del nou valor obtingut ha calgut també modificar el valor admès de la unitat astronòmica. Els instruments que hom fa servir per a la radarastronomia són els mateixos radiotelescopis de la radioastronomia, els quals en molts casos poden produir potents senyals radioelèctrics, dirigir-los cap a l’astre que hom vol estudiar i captar-los quan tornen a la Terra, després d’ésser reflectits per la superfície de l’astre.
f
Astronomia