Aquesta radiació presenta quatre propietats que la fan força útil: és una emissió molt focalitzada en el pla de l’òrbita; el seu espectre d’emissió és continu (radiació blanca) i presenta un màxim a una longitud d’ona que és proporcional a R/E3, essent R el radi de l’òrbita i E l’energia de l’electró; així, si augmenta l’energia dels electrons, la distribució espectral es desplaça cap a petites longituds d’ona (alta freqüència); és una radiació molt intensa, un electró d’uns 500 MeV en una òrbita d’1 m de radi emet una energia en forma de radiació de sincrotró de 14 keV per volta i un electró d’1,8 GeV en una òrbita de 4 m emet una radiació de 250 keV; és una radiació totalment polaritzada en el pla de l’òrbita. Les aplicacions de la radiació de sincrotró són molt nombroses: radiocristal·lografia, microminiaturització de circuits integrats, estudi d’àtoms i molècules, etc. L’existència de la radiació de sincrotró limita la curvatura dels acceleradors de partícules.
f
Física