El seu genearca conegut és Syrpuc, que era príncep de Kiernow el 1280. El seu quadrinet Radvila (mort el 1477) fou anomenat, a Polònia, Radziwiłł Ostikowicz. Fou net seu Mikołaj Radziwiłł (mort el 1509), palatí de Vílnius i conseller de Lituània. Els seus tres fills fundaren les tres grans línies del llinatge. La línia de Goniadz i Medele fou iniciada per Mikołaj Radziwiłł (mort el 1521), que succeí el pare en ambdós càrrecs, fou partidari de refermar, encara més, els lligams entre Polònia i Lituània i rebé (1515) el títol de príncep del Sacre Imperi i els ducats de Goniadz i Medele; la línia s’extingí amb els seus fills el 1546. La línia de Nieśwież Ołyka, Kleck i Szydłowiec fou començada per Jan Mikołaj Radziwiłł (mort el 1522), que fou castellà de Troki i pare de Mikołaj Radziwiłł dit el Negre (mort el 1565), que fou mariscal de Lituània (1544), canceller (1550) i palatí de Vílnius (1551). Oposat a la unió política de Lituània amb Polònia, fou creat príncep del Sacre Imperi (1547) i duc d’Ołyka i de Nieśwież i el 1553 comte de Szydłowiec. Fou el primer Radziwiłł calvinista. La seva intenció era que la Reforma s’estengués arreu de Polònia i Lituània. Els seus descendents, que formaren diverses branques, algunes encara subsistents, tornaren al catolicisme i feren costat a la política de la Contrareforma a Polònia. Al segle XVIII, els Radziwiłł palatins, cancellers i atamany donaren llur suport incondicional als reis de la dinastia saxona en llurs intents de reconquerir el tron polonès. Els Radziwiłł continuaren ocupant un lloc important en la història polonesa fins al segle XX. La línia de Birże i Dubinki fou formada per Jerzy Radziwiłł (mort el 1541), que esdevingué ataman de Lituània (1531) i fou pare de Barbara Radziwiłł (morta el 1551), que fou, successivament, amant i esposa del rei Segimon II-August I de Polònia, i de Mikołaj Radziwiłł, dit el Roig (mort el 1584), palatí de Vílnius, que es feu calvinista el 1564 i fou creat (1547) duc de Birże i de Dubinki. Els seus descendents (extingits el 1669), palatins de Vílnius i grans atamany de Lituània i també ducs de Słuck i Kopyl, lluitaren perquè aquest país s’unís amb la protestant Suècia.