Es donà a conèixer pels reculls de poesia Maya (1911), Los Atormentados (1914) i Las rosas de Engaddi (1915), adscrits al Modernisme. Però es destacà, sobretot, pels seus relats “psicozoològics”, influïts pel superrealisme, en els quals descriu la manera d’ésser de les persones a través de determinats animals: El hombre que se parecía a un caballo (1914) i El trovador colombiano (1914). Ha escrit també novel·les d’intenció política, com La oficina de Paz de Orolandia (1925), Ecce Pericles (1946), El mundo de los Maharachias (1938) i Viaje a Ipanda (1939), en les quals posa de manifest més desplegament de fantasia que no pas d’ideologia política.