Catedràtic d’història dels instituts de Palència, Girona i Valladolid, abandonà la càtedra com a protesta contra el pla Callejo (1929). Seguí el mestratge de Josep Lluís Pons i Gallarza, Rafael Altamira i Alfred Morel-Fatio. Fou redactor de L’Almudaina de Palma (1898-1900) quan la dirigia Miquel dels Sants Oliver. Entre els seus estudis cal destacar Bosquejo histórico sobre la instrucción pública en Mallorca (1904) i Bibliografía de la Historia de España (1921).