Franciscà, ocupà dins l’orde el càrrec de visitador i ministre provincial. Fou professor de teologia lul·liana a l’Estudi General de Palma. Fou col·laborador de Salzinger, l’editor alemany de les obres de Llull; d’acord amb els criteris del lul·lisme mallorquí, intentà de dissuadir aquell de la tendència de considerar Llull com a alquimista en l’obra Rationalis astreae Raymundisticam et Alchimisticam (manuscrita), replicada per Salzinger en el darrer capítol dels Perpicilia lulliana. És autor també d’un catàleg dels manuscrits lul·lians conservats a la biblioteca dels franciscans de Palma.