Vida i obra
Ciutadà honrat de Barcelona. Fou receptor de mestre racional de la cort a Barcelona, conseller segon de la ciutat (1628) i ambaixador de Barcelona prop de Felip IV (1626) i de la germana d’aquest, Maria d’Àustria (1630). Formà part del cercle erudit barcelonès dels anys vint i trenta del segle XVII.
Publicà (1616) una versió castellana de la Crònica de Bernat Desclot, resumida, en el pròleg de la qual confessà que els historiadors es decantaven a escriure en castellà com a conseqüència dels interessos econòmics dels editors. També escriví una Relación histórica de la famosa invasión del ejército y armada de Francia en Cataluña en 1285 y de la valerosa resistencia que los catalanes, Aragoneses y Valencianos con su rey Don Pedro hicieron á los enemigos en el Rosellón y el Ampurdán por tierra y por mar (1793), amb clares intencions propagandístiques, en el context del conflicte amb els francesos.
Deixà inèdits, entre altres treballs històrics, els dos volums dels Discursos históricos de la fundación y nombre de la insigne ciudad de Barcelona, en dos volums, acabats el 1633 i publicats a Nàpols el 1670. Són una detallada descripció de la ciutat i dels seus organismes de govern del primer terç del segle XVII i relació, a manera d’annals, dels fets més importants que s’hi esdevingueren del 230 aC al 1621. L’autor es preocupà igualment per l’origen etimològic del nom de Barcelona i el moment de la seva fundació, amb un desplegament historiogràfic notable. Feu també una minuciosa explicació dels oficis de govern més importants, amb la llista dels diputats des del 1359 fins al 1629. D’altra banda, l’autor treballà molt acuradament la història medieval catalana i el canvi de dinastia a la mort del rei Martí I, mentre que del segle XVI s’interessà, sobretot, per les lluites a la Mediterrània contra els turcs, l’entrada a Portugal de Felip II el 1580 i, encara que menys, per l’Armada Invencible. En l’obra es recullen moltes notícies (les epidèmies de pesta, les accions militars, les guerres europees, la problemàtica política catalana i les seves relacions amb el monarca, entre d'altres), relacionades amb Catalunya, la ciutat de Barcelona i la monarquia espanyola.
L’exemplar manuscrit dels Discursos es conserva a la Biblioteca Nacional de París, i hi consten unes llicències d’impressió del 1639. N’hi ha una altra còpia a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Gaspar Sala disposà d’unes anotacions de Cervera a la Història de Pere Tomic. Rafael Cervera assenyalà una altra obra d’ell mateix: Observaciones sobre la historia de Cataluña.
Bibliografia
- Genís i Mas, D. (2006).
- Ochoa, E.: Manuscritos españoles existentes en la Biblioteca Real de París, París 1844.
- Simon, A.; Villanueva, J.: “El cercle erudit i històric barcelonès dels anys vint i trenta del siscents i la Revolució de Catalunya de 1640”, Revista de Catalunya,122, p. 40-53.