Fou mestre de capella de la seu d’Urgell, on substituí Joan Brudieu temporalment (1586-87) i el succeí més tard (1591-94). Anteriorment havia estat mestre de capella de Tarragona (1589-91), i hom el retroba a la seu tarragonina el 1595 procedent de la seu de Solsona. És autor de motets polifònics a quatre veus: Surrexit Pastor Bonus i Dum sacrum convivium.