Milità en el progressisme i fou membre de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona del 1835. Intervingué en les bullangues del 1836 i el 1837, i fou desterrat de primer a les Canàries i després a Cuba. Explicà els seus avatars a Memoria en defensa de su honor ultrajado (Marsella 1839). De retorn a Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament. El 1843, elegit president de la Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona, dirigí el moviment centralista que derrocà la regència d’Espartero. Vençuda la revolta, s’establí (novembre del 1843) a França, retornà a Barcelona i fou elegit diputat a les corts constituents (1854). Després de la Revolució de Setembre (1868), es mostrà partidari de la candidatura del general Espartero com a rei d’Espanya; en defensa d’aquesta posició publicà Solución única de todos los problemas políticos, filosóficos y religiosos (1869).