Rafael Domènech i Gallissà

(Tivissa, Ribera d'Ebre, 1874 — Madrid, 1929)

Crític i historiador d’art.

Estudià dret i belles arts a València, on fou professor d’història de l’art a l’Escola de Belles Arts (1898) i crític d’art a “Las Provincias” fins el 1903. Fou professor a l’Escuela Especial de Pintura, a Madrid. El 1913 fou nomenat director del Museo Nacional de Artes Industriales y Decorativas de Madrid, i fou membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando. Col·laborà a les revistes barcelonines “Forma” i “Vell i Nou” i als diaris madrilenys “ABC” i “El Liberal”. Dirigí la “Biblioteca de Arte Español” i publicà, entre altres treballs, Sorolla, su vida y su arte (1909) i El nacionalismo en arte (1928), on tracta de definir l’essència de l’art espanyol amb una visió contrària al particularisme professat per la generació del 98.