El 1948 es llicencià a la Universitat de Barcelona, i el mateix any guanyà per oposició la plaça d’intern de cirurgià d’urgències de l’Hospital Clínic i ajudant de pràctiques de la facultat. Per tal d’especialitzar-se en Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica (COT), amplià estudis becat al Nutfield Orthopaedic Centre, a Oxford, sota la direcció de Josep Trueta (1949-53), el qual el 1958 li dirigí la tesi sobre els efectes de la poliomielitis. En tornar, treballà a l’Hospital d’Infecciosos (actualment Hospital del Mar) fins el 1965, i es dedicà sobretot a tractar les seqüeles de la poliomielitis. Des del 1954 treballà també com a cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica de l’Hospital de Sant Joan de Déu, i al de Sant Rafael de Barcelona, del qual fou director en 1959-69. Al començament dels anys cinquanta fundà el Centre de Cirurgia Osteoarticular, dedicat a l'estudi i el tractament de les malalties de l'aparell locomotor, que esdevingué un centre de referència d’aquesta especialitat. Fou així mateix professor titular de COT de la UAB i president de la Societat Catalana (1969-71) i de la Societat Espanyola (1988-90) de COT. Fou també membre fundador de l’Associació de Rehabilitació, membre de la British Orthopaedic Society, membre de l’American Orthopaedic Association i membre del consell editorial del Journal of Bone and Joint Surgery i de la Societé International de C.O.T. de la qual fou delegat de l’Estat espanyol durant onze anys. L’any 2002 li fou atorgada la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari de la Generalitat de Catalunya.
Rafael Esteve i de Miguel
© Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Metge.