Fou advocat. Col·laborà a La Ilustración Valenciana, El Eco del Turia, La Opinión, Las Provincias, Almanaque de Valencia i El Museo Literario. Membre del Liceu de València, confraternitzà amb molts dels personatges que després protagonitzaren la Renaixença valenciana.
De la seva obra poètica, dispersa en publicacions, cal destacar Les tres germanes (1866), al·lusiva a Mallorca, Catalunya i València, i La creuada dels poetes (1867), relacionable amb la polèmica que mantingué amb Víctor Balaguer, en la qual defensà l’apoliticisme de la Renaixença.
El 1868, juntament amb Llorente, Querol i Labaila, representà València en la desena festa dels Jocs Florals de Barcelona. Participà obertament en la fundació de la societat Lo Rat Penat (1878), de la qual fou el quart president (1881-82) i un dels seus membres més destacats.
És autor també de l’Estudio histórico-crítico sobre los poetas valencianos de los siglos XIII, XIV y XV, premiat per la Societat Econòmica d’Amics del País de València el 1871 i publicat el 1873. El 1878, l'obra es publicà en català a la revista Lo Gai Saber, en una traducció de Josep Fiter i Inglès.
Acadèmic corresponsal de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.