Es llicencià en dret el 1904. Ben aviat es mogué en l’àmbit catalanista i s’afilià a les joventuts de la Lliga Regionalista. Exercí d’advocat, s’especialitzà en dret mercantil i s’anà consolidant com a autor d’una extensa obra jurídica.
Escriví sobre règim d’aigües, assegurances marítimes, legislació bancària, societats anònimes i de responsabilitat limitada i legislació aeronàutica: Prontuario de la jurisprudencia mercantil (1924), La vida financera de les societats mercantils (1928), Tratado de la legislación comercial española (1930), Código de Comercio español comentado (1936), Autarquia (1940) i Valoración hispánica del Mediterráneo (1952).
Fou membre numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i ocupà diversos càrrecs en la junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona.
Al principi de segle estigué vinculat a la revista gironina Vida, la qual cosa el posà en contacte amb el modernisme —tot i que l’aproximació fou molt limitada— i, també, amb el grup de Josep Carner. La seva afecció als Pirineus, especialment a la Cerdanya i el Rosselló, el dugué a escriure narrativa rural i sobretot prosa de viatges, de què són exemple Llibre de la Cerdanya (1951), Els Pirineus màgics (1954), Llibre del Rosselló, el Conflent i el Vallespir (1959) i La Cerdanya (1964), volums cenyits a l’experiència personal, a les vivències culturals i a l’excursionisme. El conreu de la literatura de viatges propicià la publicació de llibres amb caràcter de guia, a cavall de la narració, la descripció geogràfica i la història, i també l’edició dels seus records d’altres periples per França, Itàlia i Amèrica, amb títols com Por tierras del Sur de América (1950).
També és autor de l’assaig Catalunya, nació Mediterrània (1933) i de la novel·la Girona 1900: una ciutat emmurallada i romàntica (1966).