Fill de l’apotecari Andreu Hernández i Basilis. Es doctorà a Montpeller (1806). Fou metge de sanitat militar i féu estudis sobre epidemiologia (Observaciones históricas sobre el origen y estado actual de la vacuna en Menorca, 1814). Bon coneixedor dels avenços en les ciències naturals, sostingué una polèmica (1815-16) amb Joan Ramis i Ramis, de qui criticà, amb tota justícia, el Specimen animalium, vegetabilium et mineralium in insula Minorica frequentiorum. El 1825 ajudà Jacques Cambessedes en la seva exploració botànica de les Balears. Entre altres obres, escriví Observaciones que pueden servir para formar la historia topográfica fisiomédica bibliográfica de la balear menor, Memoria sobre el ejercicio y enseñanza del arte de curar en España (1838) i Catálogo de las plantas... de Menorca (1886). El seu fill, Andreu Hernández i Guasco (Maó 1817 — ?), metge, és autor de diversos treballs professionals (Noticia histórica de los amagos de cólera que ha sufrido la ciudad de Mahón, 1854) i de poemes i obres teatrals (Teodorico, Un alojado) en castellà.